Els teus llençols

Encara dormo en els teus llençols, aquells en els que vam dormir l’últim dia.
Encara penso que no has marxat, perquè la teva olor, la teva suor, encara hi són en els teus llençols, als meus llençols, al nostre llit.
Encara no sé per què vas marxar, sense dir-me res, deixant les nostres il·lusions a mitges.
Encara dormo al nostre llit amb els llençols, aquells en els que vam dormir aquell dia.
I abraço el teu coixí, com si fossis tu, perquè no vull que marxis, que no marxis mai, tot i que ho has fet, sense dir-me res. 

I respiro profundament  intentant que cada pessic de la teva olor entri en el meu cor, que et necessita.
Abraço el teu coixí, perquè es teu, com jo teva ho serè sempre.
I no vull que marxis mai més, em fas mal.
No vull arribar a casa i només trobar records, perquè ja no hi ets,  i cada dia et respiro  per  si tornes, o al menys, per sentir que encara hi ets.
Però sé que un dia es desgastarà aquest aire,  i amb ell,  la teva olor que tant em falta, aquesta olor que m´apropa a tu, perquè no vull que marxis.
Algun dia els teus llençols només faran olor a mi,  el teu coixí serà meu, i marxaràs per sempre.